Quan parlem de la guerra, la cobertura dels riscos es limita únicament al transport internacional. En la majoria dels països, les pòlisses d'assegurança, com és habitual, no cobreixen les pèrdues causades per la guerra. Les pèrdues excessives i grans no solen estar assegurades. A continuació, t’explicarem breument com va canviar el concepte de “risc d'assegurança” amb les guerres, justament quan la Segona Guerra Mundial estava a punt de començar.
L'assegurança es va començar a normalitzar i contractar de manera expansiva durant el segle XX, va començar a ser considerada un element bàsic en una gran multitud de sectors econòmics. Els canvis polítics, van ser protagonistes de la majoria dels canvis de l'època i aquests tristament van acabar causant les majors guerres de la història de la humanitat. Les companyies d'assegurances, durant la primera meitat del segle, van experimentar un important creixement. Oferien a les persones i empreses, protecció davant riscos i imprevistos, i d'aquesta manera es van trobar davant els problemes de què fer abans les guerres que per la seva destrucció massiva.
Si mirem encara més enrere, en el segle XIX, el sector assegurador havia guanyat protagonisme en el sector comercial i s'havia normalitzat la cobertura del transport de mercaderies, especialment el marítim. Va ser aquí on les asseguradores van començar a protegir-se dels riscos de la guerra i es va començar a treballar amb ells, amb cobertures específiques en cas que el vaixell sofrís danys o l'enfonsament d'aquest haguessin estat causats per un atac bèl·lic d'un país enemic.
Els riscos de guerra segueixen presents a dia d’avui en el sector assegurador marítim (el transport internacional, que inclou vaixells, mercaderies, avions…). En aquestes línies de negoci, la contractació de cobertures per a conflictes bèl·lics és habitual, encara que a vegades amb entitats especialitzades com GAREX.
Acord per a protegir-se d'una gran guerra
En el sector, la resta dels rams va deixar de treballar amb cobertures de guerra fa molts anys. Durant la dècada del 1930 del segle anterior, els considerats “grans riscos” com el que comportava una guerra, se li donava cobertura des de Londres, on operaven les grans companyies. El mercat assegurador en altres llocs encara era només puntual i aïllat. Al llarg del 1938, les asseguradores londinenques, ja havien anat adoptant mesures de cara a afrontar grans riscos. Es va arribar a l'acord de crear una clàusula estàndard d'exclusió de guerra per a tot negoci que no fos marítim. Aquest acord segueix present en l'actualitat, ja que els riscos derivats d'un conflicte armat són colossals i no es podria cobrir una despesa tan gran. La clàusula NMA 646 deixava fora de les cobertures:
“La pèrdua o mal ocasionat directament o indirectament per, ocorrent mitjançant o a conseqüència de guerra, invasió, actes d'enemics estrangers, hostilitats (hi hagi o no declaració de guerra), guerra civil, rebel·lió, revolució, insurrecció, poder militar o usurpat, o confiscació o nacionalització o requisició o destrucció o mal a la propietat per o sota l'ordre de qualsevol govern o autoritat local”.
El convuls any 1938: Primeres annexions de Hitler i Guerra Civil Espanyola
La data de 1938 no és casual. Europa es trobava en un moment crític, amb un militarisme en escalada que desembocaria l'any següent en la Segona Guerra Mundial.
• 1938 és l'any en què Adolf Hitler, ja en el moment àlgid del seu poder, comença la seva política d'annexions. Quan va arribar el torn de l'annexió de Polònia, va esclatar la guerra.
• La Guerra Civil Espanyola també va tenir un pes decisiu en l'adopció generalitzada de la clàusula d'exclusió de guerra. En 1938 les víctimes mortals ja es comptaven per centenars de milers, i Europa contemplava com el país quedava destruït per culpa dels primers bombardejos de la història sobre població civil.
Exclusió de guerra en el món i els problemes derivats
La clàusula d'exclusió de guerra es va generalitzar internacionalment, i es va establir com a base legal la premissa que la destrucció bèl·lica no podia ser responsabilitat de les asseguradores.
Hi ha alguns casos curiosos. Per exemple, la col·lisió de dos vaixells mercants durant la Primera Guerra Mundial, assegurats per una pòlissa que excloïa el “risc de guerra”, ja que, com hem vist, les assegurances marítimes van ser pioners en aquest terreny. Tots dos vaixells circulaven sense llums en plena nit, i un d'ells havia desviat la seva trajectòria hores abans del xoc en ser amenaçat per un submarí. Entraven els danys dins dels riscos de guerra i, per tant, havien de ser exclosos de la cobertura? La Cort Suprema dels Estats Units va entendre que no, deixant clar fa ja un segle la quantitat d'arestes que comportava aquesta qüestió.
Els atemptats del 11-S i les amenaces actuals
Fins a l'any 2001 la clàusula NMA 464 va romandre com l'estàndard global, l'11 de setembre, quan van tenir lloc els atemptats a les torres bessones, aquests van propiciar que aquest risc (que fins al moment no s'havia contemplat) comencés a formar part de les exclusions presents en la majoria dels contractes. La raó és semblant a la de guerra: el mal causat per organitzacions terroristes és massa destructiu per a poder ser inclòs en una pòlissa comuna.
A Alemanya, no obstant això, existeix una companyia que cobreix pèrdues per terrorisme de fins a 3.000 milions d'euros, i a partir d'aquesta xifra l'Estat alemany es faria càrrec de fins a altres 10.000 milions.
Avui dia, a causa de l'avanç de la tecnologia i les tensions geopolítiques, han aparegut noves amenaces que tornaran a canviar el sector assegurador. Es tracten dels ciberatacs, un nou tipus d'arma que, en mans d'Estats o organitzacions terroristes, poden provocar danys devastadors, però això ja ho parlarem en un altre post.
