Hi ha riscos que poden deixar de ser assegurables?

Imaginem un habitatge situat en una zona que pateix inundacions recurrents o una empresa exposada a fenòmens naturals cada vegada més intensos. Podria arribar un moment en què cap asseguradora volgués assumir aquests riscos? El canvi climàtic està obrint un debat important sobre els límits de la protecció asseguradora.

Podem assegurar qualsevol risc?

Quan contractem una assegurança, sovint pensem que qualsevol risc es pot cobrir si estem disposats a pagar-ne el preu.

Però el funcionament del sector assegurador és més complex.

Les asseguradores necessiten estudiar la probabilitat que es produeixi un sinistre, estimar-ne les conseqüències econòmiques i disposar dels recursos necessaris per afrontar les indemnitzacions.

Perquè un risc sigui assegurable, cal que existeixin unes condicions que permetin valorar-lo i gestionar-lo de manera econòmicament sostenible.

Quan la probabilitat d'un sinistre és molt elevada, les seves conseqüències poden ser extraordinàriament costoses o resulta especialment difícil calcular-ne l'abast, la cobertura pot esdevenir més complicada.

Això ens porta a un concepte cada vegada més present en el debat assegurador: l'assegurabilitat.

Què significa que un risc sigui difícil d'assegurar?

Un risc no assegurable, en termes pràctics, és aquell per al qual no es pot obtenir una cobertura en unes condicions determinades.

Però és important distingir entre diferents situacions.

Pot passar que una asseguradora decideixi no assumir un risc concret, que ofereixi una cobertura amb exclusions o franquícies més elevades, o que estableixi una prima que el client consideri inassumible.

Aquestes situacions no són equivalents.

Que una companyia rebutgi assegurar un determinat immoble no significa necessàriament que cap altra entitat pugui oferir una alternativa.

I que una assegurança resulti molt cara tampoc significa que el risc sigui tècnicament impossible d'assegurar.

Per això, quan parlem dels límits de l'assegurança, hem de diferenciar tres qüestions: la disponibilitat de cobertura, el seu cost i les condicions amb què s'ofereix.

Per què el canvi climàtic està modificant aquest escenari?

Els riscos naturals han existit sempre, però el canvi climàtic està alterant la freqüència i la intensitat de determinats fenòmens.

Això afecta la manera com les asseguradores calculen les seves exposicions.

Pensem en un edifici situat en una zona amb un risc elevat d'inundació.

Si els episodis de danys es repeteixen amb freqüència, la probabilitat de futures indemnitzacions pot augmentar.

En determinades circumstàncies, la companyia podria revisar les condicions de contractació, establir mesures preventives o limitar la cobertura que està disposada a oferir.

Aquest problema també pot afectar explotacions agrícoles, instal·lacions industrials, establiments comercials i altres activitats especialment exposades als riscos climàtics.

No significa que aquests béns hagin de quedar necessàriament sense assegurança, però sí que la gestió del risc pot resultar més exigent.

Europa ja està advertint d'aquest problema

L'Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions de Jubilació (EIOPA) ha identificat l'assegurabilitat i l'accessibilitat econòmica de les cobertures com dos dels grans reptes associats als riscos climàtics.

Segons les dades que recull aquest organisme, aproximadament una quarta part de les pèrdues econòmiques ocasionades per fenòmens meteorològics extrems a Europa entre 1980 i 2024 estaven assegurades.

Aquesta diferència entre les pèrdues totals i les indemnitzades es coneix com a bretxa de protecció asseguradora.

En una publicació de març de 2026, EIOPA també advertia que, en determinades zones d'alt risc, les assegurances podrien arribar a ser més difícils d'obtenir o econòmicament inaccessibles.

La qüestió va més enllà del sector assegurador.

Si un immoble resulta molt difícil d'assegurar, això també pot tenir conseqüències sobre el seu finançament, el seu valor econòmic i les decisions d'inversió.

Quin paper té el Consorci de Compensació d'Assegurances?

A Espanya existeix un mecanisme de protecció especialment rellevant: el Consorci de Compensació d'Assegurances.

Aquest organisme públic empresarial intervé en determinats riscos extraordinaris, com les inundacions extraordinàries, sempre que es compleixin els requisits establerts per la normativa.

El sistema funciona, en termes generals, a partir de determinades pòlisses d'assegurança que incorporen el recàrrec obligatori a favor del Consorci.

Això permet disposar d'un mecanisme de cobertura davant de determinats esdeveniments que poden provocar danys de gran magnitud.

Ara bé, el Consorci no cobreix qualsevol fenomen meteorològic ni substitueix totes les garanties que poden oferir les assegurances privades.

Per exemple, cal distingir una inundació extraordinària dels danys provocats per altres situacions de pluja o filtracions, que poden tenir un tractament assegurador diferent.

Aquest sistema constitueix una particularitat important del model espanyol i contribueix a gestionar una part dels riscos extraordinaris.

Les administracions públiques també tenen un paper fonamental

La resposta davant dels riscos climàtics no pot dependre exclusivament de les asseguradores.

La planificació urbanística, les infraestructures de protecció, el manteniment dels sistemes de drenatge i la prevenció d'incendis són elements que poden influir decisivament en l'exposició al risc.

Per exemple, una actuació destinada a millorar el drenatge d'una zona urbana pot contribuir a reduir els danys provocats per determinats episodis de pluja.

De la mateixa manera, una gestió adequada de la vegetació i dels espais forestals pot formar part de les estratègies de prevenció d'incendis.

Aquestes mesures no eliminen tots els perills, però poden reduir-ne les conseqüències.

Per això, els organismes europeus insisteixen cada vegada més en la necessitat de combinar assegurances, prevenció i polítiques públiques d'adaptació.

La prevenció pot ajudar a mantenir els riscos assegurables?

Una de les qüestions més interessants és que la prevenció no només pot reduir els danys materials.

També pot contribuir a millorar les condicions amb què un risc és valorat per les asseguradores.

En determinats casos, disposar de mesures de protecció adequades pot influir favorablement en l'avaluació del risc.

Pensem en una empresa que millora els sistemes de protecció contra incendis o en un edifici que adopta mesures per reduir l'entrada d'aigua en episodis de pluja intensa.

Aquestes actuacions poden disminuir la vulnerabilitat dels béns assegurats.

Ara bé, això no implica automàticament una reducció de la prima ni garanteix que una companyia accepti qualsevol risc.

Cada asseguradora aplica els seus criteris de subscripció i valoració.

El que sí que podem afirmar és que la prevenció esdevé un element cada vegada més important per gestionar els riscos de manera sostenible.

Què significa tot això per als propietaris i les empreses?

Aquest debat pot semblar llunyà, però té conseqüències pràctiques.

Quan adquirim un habitatge, obrim un negoci o invertim en un immoble, acostumem a valorar-ne la ubicació, el preu i les característiques.

En el futur, conèixer l'exposició als riscos naturals pot adquirir encara més importància.

També serà recomanable revisar periòdicament les assegurances per comprovar si els capitals i les garanties continuen responent a les necessitats reals.

En el cas de les comunitats de propietaris, el manteniment de l'edifici i la planificació de les actuacions preventives poden ajudar a reduir determinades vulnerabilitats.

I per a les empreses, identificar els riscos que podrien interrompre l'activitat és una part essencial de la continuïtat del negoci.

El futur de les assegurances dependrà també de la nostra capacitat d'adaptació

El canvi climàtic està plantejant preguntes que van més enllà de les cobertures tradicionals.

Com podem continuar protegint els habitatges situats en zones especialment exposades? Com es poden distribuir els costos dels grans desastres naturals? I quin paper han d'assumir les asseguradores i les administracions?

No existeix una única resposta.

El que sembla clar és que el futur de la protecció asseguradora requerirà una combinació de coneixement, prevenció, adaptació i col·laboració entre els diferents actors.

A Grup Bueso entenem que l'assessorament assegurador no consisteix únicament a contractar una pòlissa, sinó també a ajudar a comprendre els riscos i les alternatives de protecció disponibles.



Perquè conèixer els límits d'una assegurança és tan important com saber què cobreix.

Acadèmia Grup Bueso — El teu espai de coneixement

www.grupbueso.cat