Desconeixement de les normes de convivència
David Bueso Mata • 20 de juny del 2025
El repte de viure junts... i com l’administrador pot fer que funcioni
El repte de viure junts... i com l’administrador pot fer que funcioni
En una comunitat de propietaris conviuen realitats molt diferents: famílies amb criatures, gent gran, estudiants, treballadors amb horaris nocturns, persones amb mascotes, parelles joves, i sovint, inquilins temporals. Aquest mosaic de veïns fa que la convivència pugui ser una riquesa… o una font de conflictes si no hi ha unes normes clares i conegudes per tothom.
I aquí és on trobem un problema recurrent: molts propietaris i inquilins desconeixen les normes bàsiques de convivència establertes a la comunitat. No saben què poden o no poden fer, desconeixen els horaris de silenci, si poden posar un aparell d’aire condicionat a la façana o com actuar davant d’una molèstia reiterada.
Aquest desconeixement no és només un problema de falta d’informació. És també una oportunitat perduda per evitar conflictes i construir una convivència més amable, respectuosa i funcional.
I la solució passa, en gran part, per una figura fonamental: l’administrador de comunitats.
⚠️ Quan no conèixer les normes genera problemes
Aquests són només alguns exemples reals de situacions que sovint deriven en conflictes:
- Un veí fa obres a casa els diumenges al matí, sense saber que està prohibit fer soroll en dies festius.
- Una família penja roba a les baranes del balcó, desconeixent que la comunitat ho té regulat per acord.
- Algú instal·la una antena o un aparell d’aire a la façana sense permís, trencant l’harmonia estètica de l’edifici.
- Es deixen trastos vells al replà o als passadissos, pensant que l’ajuntament els recollirà automàticament.
- Es produeixen baralles per temes de mascotes: gossos que borden, animals que embruten les zones comunes o amos que no recullen les deposicions.
En tots aquests casos, l’origen del problema no és només l’acte en si, sinó el desconeixement. El veí no actua amb mala intenció: simplement, no sap que ho està fent malament. I el resultat són tensions, queixes, trucades, discussions a les reunions i, en alguns casos, fins i tot denúncies.
📜 Què entenem per normes de convivència?
Les normes de convivència poden tenir diversos orígens:
- Els estatuts de la comunitat.
- Els acords aprovats en junta.
- Les normes municipals o autonòmiques aplicables a la finca.
- Els usos i costums que s’han establert per pràctica.
- Horaris de silenci.
- Ús dels espais comuns (piscina, ascensor, terrat...).
- Tinença d’animals.
- Gestió de les escombraries i reciclatge.
- Estètica de la façana i dels elements comuns.
- Criteris per fer obres interiors o col·locar elements exteriors.
👤 El paper clau de l’administrador
L’administrador de comunitats no només porta la comptabilitat o organitza juntes. També és l’enllaç entre les normes i les persones. És qui pot fer arribar la informació, mediar en conflictes i garantir que les regles siguin conegudes i respectades.
Aquestes són algunes de les accions clau que pot dur a terme:
✅ Difusió proactiva de les normes
Un bon administrador s’assegura que tots els veïns rebin informació clara i comprensible sobre les normes vigents. Això inclou:
- Dossiers de benvinguda per a nous propietaris o llogaters.
- Cartelleria clara a l’entrada o a les zones comunes.
- Enviament per correu o app d’informació periòdica (especialment en èpoques com l’estiu o Nadal).
- Recordatoris davant de conflictes habituals.
✅ Mediació en conflictes
Quan hi ha una queixa, el primer pas no hauria de ser sancionar, sinó informar. L’administrador pot:
- Contactar el veí implicat i explicar-li les normes.
- Proposar una solució amistosa abans que escali el conflicte.
- Actuar com a figura imparcial entre parts enfrontades.
✅ Propostes de millora i actualització
Amb la seva experiència, l’administrador pot detectar normes antiquades o ambigus i proposar la seva revisió en junta. Això permet adaptar la convivència a noves realitats (com el teletreball, l’ús de patinets elèctrics o la presència de mascotes).
✅ Accés fàcil a la normativa
Un bon administrador garanteix que tota la documentació normativa estigui disponible, ja sigui en paper, al portal del veí o a través de l’aplicació de la comunitat.
📲 Exemples pràctics de bones accions
A Grup Bueso, ens trobem sovint amb comunitats que mai havien informat formalment de les normes. Quan les comencem a gestionar, implementem:
- Un dossier digital de normes de convivència accessible per a tots els veïns.
- Comunicacions periòdiques (mensuals o trimestrals) amb recordatoris útils.
- Gestors assignats per comunitat, que atenen personalment els casos i medien en conflictes amb empatia.
- Reunions temàtiques quan cal debatre normes noves o ajustar-ne les existents.
- Plantilles de propostes per incloure nous acords de convivència a les juntes.
Això ens ha permès reduir fins a un 80% les queixes relacionades amb conductes incíviques en algunes finques.
🧠 Per què és tan important fer pedagogia?
Perquè la convivència no es pot imposar: s’ha d’educar.
Un veí que entén les normes, les accepta.
Un veí que se sent informat, respecta.
Un veí que té accés a la informació, col·labora.
I això no és responsabilitat exclusiva dels veïns ni del president. És una tasca de l’administració: acompanyar, explicar, prevenir i construir comunitat.
📌 Consells per als veïns
1. Llegeix els estatuts i les normes de convivència. Si no els tens, demana’ls a l’administrador.2. Consulta abans de fer canvis a casa o a la façana.
3. Respecta els horaris i espais comuns.
4. Si tens dubtes, pregunta. Evitaràs malentesos.
5. Participa a les juntes. És l’espai per definir entre tots les regles de convivència.
🏡 Vols una comunitat amb convivència saludable?
A Grup Bueso entenem que una comunitat no és només un conjunt de pisos: és un espai compartit que ha de funcionar amb harmonia.
Per això, apostem per la informació clara, la prevenció de conflictes i la presència propera del nostre equip.
Perquè quan les normes es coneixen i s’entenen, conviure és molt més fàcil.
Contacta amb nosaltres i et mostrarem com podem ajudar a fer de la teva finca un lloc on viure millor.
Descobreix quan una comunitat de propietaris pot ser responsable d'una caiguda o accident en zones comunes, quines indemnitzacions poden reclamar-se i com prevenir riscos.
Quan es considera morós un propietari?
Descobreix què és la Coordinació d'Activitats Empresarials (CAE), quines obligacions tenen les comunitats de propietaris i com evitar riscos i sancions.
Les empreses són cada vegada més mòbils. Visites comercials, reunions amb clients, fires sectorials, congressos, formacions o desplaçaments internacionals formen part del dia a dia de molts professionals. Quan pensem en un viatge de negocis, acostumem a preparar vols, hotels, documentació i reunions. Però sovint oblidem un aspecte fonamental: què passa si un treballador necessita assistència mèdica durant el desplaçament? Un imprevist pot alterar molt més que una agenda Una malaltia sobtada, una caiguda, una urgència mèdica o la necessitat de rebre atenció sanitària en una altra ciutat o país poden generar preocupació, costos inesperats i dificultats organitzatives tant per al treballador com per a l'empresa. Disposar d'una assegurança de salut amb assistència en viatge permet afrontar aquestes situacions amb tranquil·litat i disposar de suport professional quan més es necessita. Quins avantatges aporta a l'empresa? Les assegurances de salut per a empreses ofereixen beneficis que van molt més enllà de l'assistència mèdica habitual: Assistència sanitària durant els viatges. Cobertura nacional i internacional. Accés ràpid a especialistes i proves diagnòstiques. Orientació mèdica i suport davant incidències de salut. Major tranquil·litat per als treballadors desplaçats. Millora de la proposta de valor de l'empresa cap als seus empleats. Un benefici social cada vegada més valorat En un mercat laboral competitiu, les empreses busquen fórmules per atraure i retenir talent. L'assegurança de salut és un dels beneficis socials més apreciats pels treballadors perquè repercuteix directament en el seu benestar i el de la seva família. A més, transmet una imatge d'empresa compromesa amb les persones, un factor cada vegada més important per als professionals qualificats. Una inversió en tranquil·litat i productivitat Quan els empleats saben que disposen d'assistència sanitària i suport durant els seus desplaçaments, poden centrar-se en el seu treball amb més confiança. Per a l'empresa, això es tradueix en una millor experiència per al treballador, una reducció de preocupacions davant incidències mèdiques i una major capacitat de resposta davant qualsevol imprevist. A Grup Bueso t'ajudem a trobar la millor solució A Grup Bueso assessorem empreses de qualsevol dimensió per implantar assegurances de salut adaptades a les seves necessitats, incloent cobertures d'assistència en viatge per protegir els treballadors allà on desenvolupin la seva activitat. Si el teu equip es desplaça habitualment per feina, potser és el moment de valorar una solució que protegeixi tant les persones com l'empresa. Contacta amb nosaltres i t'explicarem les diferents opcions disponibles.
Descobrir-los abans d’un sinistre pot evitar una gran decepció.
Les obligacions de les comunitats de propietaris en matèria d’accessibilitat L’accessibilitat en els edificis residencials ha deixat de ser una millora voluntària per convertir-se en una obligació legal exigible. A Catalunya, aquesta matèria es regula principalment per la Llei 13/2014 d’accessibilitat, que estableix un marc jurídic clar orientat a garantir la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i l’autonomia de les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. Objecte de la llei L’article 1 de la norma estableix que el seu objecte és fixar les condicions d’accessibilitat dels espais, edificis, serveis i mitjans de transport amb la finalitat de garantir l’autonomia i la igualtat de totes les persones . Aquesta previsió implica que l’accessibilitat no es limita a l’eliminació de barreres físiques, sinó que exigeix que els entorns siguin realment utilitzables en condicions de seguretat i autonomia. Caràcter obligatori La llei és clarament imperativa. L’article 2 disposa que les seves obligacions vinculen qualsevol persona física o jurídica, pública o privada . En conseqüència, les comunitats de propietaris, com a subjectes jurídics, estan plenament obligades a complir la normativa. Això significa que l’adaptació dels edificis no és opcional ni pot quedar sotmesa exclusivament a la voluntat de la junta de propietaris. Des de quan és exigible La llei és vigent des de l’any 2014 i ha estat posteriorment consolidada. Per tant, les obligacions que conté són plenament exigibles en l’actualitat, sense que es pugui al·legar desconeixement o manca de desplegament normatiu per justificar la inacció. Obligació d’adaptació dels edificis Pel que fa als edificis existents, l’article 15 estableix que han d’assolir progressivament les condicions d’accessibilitat . Aquesta adaptació es regeix pels principis d’ajustos raonables i proporcionalitat, però en cap cas pot comportar situacions de discriminació. Aquesta obligació es concreta especialment en els casos en què hi resideixen persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. L’article 17 estableix que la comunitat ha de dur a terme i assumir el cost de les obres necessàries per garantir l’accés a l’habitatge . Terminis d’execució La normativa fixa terminis concrets en aquests supòsits: Un any per a obres menors Dos anys per a obres de major entitat Aquests terminis evidencien que no es tracta d’una obligació indeterminada en el temps, sinó d’un deure amb exigibilitat temporal clara. Exigència d’accessibilitat real Un dels aspectes més rellevants de la llei és la definició d’accessibilitat. L’article 3 estableix que un entorn és accessible quan permet el seu ús amb seguretat, comoditat i autonomia . Aquesta definició té conseqüències jurídiques importants. No és suficient instal·lar qualsevol solució tècnica; aquesta ha de ser funcional. Per exemple, una cadira salvaescales que no permet l’ús efectiu per part de la persona afectada no compleix la normativa. Límit: ajustos raonables i proporcionalitat La llei introdueix dos criteris per modular l’obligació: Els ajustos raonables, que permeten adaptar les solucions a les circumstàncies concretes El principi de proporcionalitat, que té en compte el cost, les característiques de la comunitat i l’impacte de la mesura Tanmateix, aquests criteris no poden justificar l’adopció de solucions ineficaces ni la manca d’actuació. Conclusions Les comunitats de propietaris tenen una obligació legal clara en matèria d’accessibilitat. Aquesta obligació és exigible des de fa anys, comporta l’execució d’obres quan sigui necessari i requereix que les solucions adoptades siguin efectives. L’incompliment pot donar lloc a responsabilitats jurídiques, tant en l’àmbit civil com administratiu. Per aquest motiu, és recomanable que les comunitats analitzin la seva situació i adoptin les mesures necessàries amb criteri tècnic i jurídic. Recordeu que a Grup Bueso podeu disposar d'assessorament expert en matèria d'accessibilitat.
