Quan la convivència trontolla: conflictes entre veïns
David Bueso Mata • 12 de juny del 2025
El paper clau de l’administrador per recuperar la pau a la comunitat
El paper clau de l’administrador per recuperar la pau a la comunitat
Viuen paret amb paret, comparteixen escala, ascensor, bústies, pàrquing… però sovint no es poden veure ni en pintura. Aquesta és la realitat de moltes comunitats de propietaris on els conflictes personals entre veïns són habituals i, en alguns casos, s’enquisten durant anys.
Discussions per sorolls, olors, mascotes, nens jugant, neteja, vehicles mal aparcats, reformes molestes, comentaris desafortunats, o fins i tot per desacords a les juntes. Qualsevol motiu pot ser el desencadenant d’un conflicte que passa del desacord al mal ambient, i d’aquí a la crispació constant.
Davant aquesta situació, el que pot marcar la diferència no és només la voluntat de les parts, sinó també la presència d’un administrador de comunitats professional, imparcial i actiu, que conegui la normativa, sàpiga gestionar les emocions i pugui mediar amb fermesa i empatia.
Per què hi ha tants conflictes entre veïns?
La convivència en un edifici és com una societat en miniatura. I com passa a qualsevol societat, el xoc d’interessos, caràcters o costums és inevitable. A més, en les comunitats de propietaris, hi ha alguns factors afegits que poden intensificar els problemes:
- Espais compartits però amb normes difuses o desconegudes.
- Proximitat física extrema, que amplifica qualsevol molèstia.
- Manca de canals de comunicació efectiva: molts veïns eviten parlar directament i acumulen queixes.
- Falta de coneixement de les normes de convivència o dels drets i deures individuals.
- Desconfiança cap a l’administració o cap als altres propietaris.
Quan tot això es combina amb un ambient tens o una mala experiència prèvia, la comunitat pot esdevenir un lloc hostil i insostenible.
Tipus de conflictes més habituals
- Sorolls molestos (música alta, festes, crits, moviments de mobles…)
- Mascotes (lladrucs constants, deixalles, olors)
- Ocupació d’espais comuns (objectes al replà, estenedors, bicicletes)
- Males olors o fums (menjar, tabac, barbacoes)
- Problemes de neteja o deixadesa
- Comentaris o actituds despectives entre veïns
- Reformes sense autorització o fora d’hores
- Pagaments pendents que generen tensions
- Enfrontaments a les juntes o discrepàncies sobre acords
Com actua un bon administrador davant aquests conflictes?
L’administrador no és un jutge, però sí que pot fer de figura mediadora, garant legal i promotor del diàleg. Aquestes són les seves funcions més importants:
✅ 1. Escoltar i detectar el conflicte
- Recull les queixes amb imparcialitat.
- Contacta amb les parts implicades per entendre els fets.
- Analitza si el conflicte és puntual o recurrent, i quina gravetat té.
✅ 2. Comprovar el marc normatiu
- Consulta els estatuts de la comunitat i les normes internes.
- Aplica, si cal, el Codi civil de Catalunya, que estableix els límits de la propietat i l’ús dels elements comuns.
- Determina si hi ha vulneració de drets o deures comunitaris.
✅ 3. Proposar solucions equilibrades
- Fomenta l’acord voluntari entre les parts mitjançant el diàleg.
- Proposa mesures concretes (horaris de silenci, canvi de conductes, neteja, etc.).
- Si no hi ha acord, eleva el cas a la junta per acordar accions col·lectives.
✅ 4. Actuar com a mediador neutral
- Evita prendre partit.
- Manté una comunicació formal, clara i empàtica.
- Fa d’interlocutor per evitar confrontacions directes entre veïns en tensió.
✅ 5. Informar i formar
- Recorda als veïns les normes bàsiques de convivència mitjançant circulars o cartells.
- Proposa modificacions normatives si cal millorar la regulació dels usos comuns.
- Recomana, si cal, recórrer a serveis professionals de mediació o a les vies legals.
Cas pràctic: conflicte per sorolls en una comunitat
Una comunitat de 20 habitatges gestionada per Grup Bueso va patir durant mesos queixes reiterades per sorolls procedents d’un pis de lloguer d’estudiants.
Alguns veïns van començar a demanar que s’expulsessin els inquilins. D’altres volien denunciar. El clima era cada cop més tens, amb discussions a l’escala i escrits amenaçadors.
Intervenció de l’administrador:
- Es va contactar amb el propietari del pis i amb els inquilins per informar de les queixes i recordar els horaris de silenci.
- Es va convocar una reunió amb les parts per aclarir el malentès i pactar canvis d’actitud.
- Es va enviar una circular a tota la comunitat per reforçar el respecte als horaris i la convivència.
- El propietari del pis va incloure clàusules addicionals de respecte a la comunitat en el contracte de lloguer.
Què poden fer els veïns per evitar o resoldre conflictes?
1. Parlar abans d’esclatar: un comentari cordial pot evitar un conflicte llarg.2. Respectar les normes internes i la legalitat.
3. Evitar actituds provocadores o despectives.
4. Canalitzar les queixes a través de l’administrador, no a crits al replà.
5. Participar a les juntes i fer propostes constructives.
Administrar és també cuidar les relacions humanes
A Grup Bueso sabem que la convivència no depèn només de les normes, sinó de la capacitat d’entendre’ns, escoltar-nos i respectar-nos. Per això entenem la nostra feina d’administració com un servei integral:
- Vetllem pels drets individuals i col·lectius.
- Ajudem a prevenir i resoldre conflictes amb empatia i professionalitat.
- Generem eines i espais per millorar la convivència entre persones.
Perquè administrar comunitats no és només gestionar edificis, és gestionar persones. I quan aquestes se senten escoltades i respectades, tot funciona millor.
Tens un conflicte veïnal que no saps com resoldre? Vols prevenir tensions a la teva comunitat?
Contacta amb nosaltres i t’ajudarem a recuperar l’harmonia.
Descobreix quan una comunitat de propietaris pot ser responsable d'una caiguda o accident en zones comunes, quines indemnitzacions poden reclamar-se i com prevenir riscos.
Quan es considera morós un propietari?
Descobreix què és la Coordinació d'Activitats Empresarials (CAE), quines obligacions tenen les comunitats de propietaris i com evitar riscos i sancions.
Les empreses són cada vegada més mòbils. Visites comercials, reunions amb clients, fires sectorials, congressos, formacions o desplaçaments internacionals formen part del dia a dia de molts professionals. Quan pensem en un viatge de negocis, acostumem a preparar vols, hotels, documentació i reunions. Però sovint oblidem un aspecte fonamental: què passa si un treballador necessita assistència mèdica durant el desplaçament? Un imprevist pot alterar molt més que una agenda Una malaltia sobtada, una caiguda, una urgència mèdica o la necessitat de rebre atenció sanitària en una altra ciutat o país poden generar preocupació, costos inesperats i dificultats organitzatives tant per al treballador com per a l'empresa. Disposar d'una assegurança de salut amb assistència en viatge permet afrontar aquestes situacions amb tranquil·litat i disposar de suport professional quan més es necessita. Quins avantatges aporta a l'empresa? Les assegurances de salut per a empreses ofereixen beneficis que van molt més enllà de l'assistència mèdica habitual: Assistència sanitària durant els viatges. Cobertura nacional i internacional. Accés ràpid a especialistes i proves diagnòstiques. Orientació mèdica i suport davant incidències de salut. Major tranquil·litat per als treballadors desplaçats. Millora de la proposta de valor de l'empresa cap als seus empleats. Un benefici social cada vegada més valorat En un mercat laboral competitiu, les empreses busquen fórmules per atraure i retenir talent. L'assegurança de salut és un dels beneficis socials més apreciats pels treballadors perquè repercuteix directament en el seu benestar i el de la seva família. A més, transmet una imatge d'empresa compromesa amb les persones, un factor cada vegada més important per als professionals qualificats. Una inversió en tranquil·litat i productivitat Quan els empleats saben que disposen d'assistència sanitària i suport durant els seus desplaçaments, poden centrar-se en el seu treball amb més confiança. Per a l'empresa, això es tradueix en una millor experiència per al treballador, una reducció de preocupacions davant incidències mèdiques i una major capacitat de resposta davant qualsevol imprevist. A Grup Bueso t'ajudem a trobar la millor solució A Grup Bueso assessorem empreses de qualsevol dimensió per implantar assegurances de salut adaptades a les seves necessitats, incloent cobertures d'assistència en viatge per protegir els treballadors allà on desenvolupin la seva activitat. Si el teu equip es desplaça habitualment per feina, potser és el moment de valorar una solució que protegeixi tant les persones com l'empresa. Contacta amb nosaltres i t'explicarem les diferents opcions disponibles.
Descobrir-los abans d’un sinistre pot evitar una gran decepció.
Les obligacions de les comunitats de propietaris en matèria d’accessibilitat L’accessibilitat en els edificis residencials ha deixat de ser una millora voluntària per convertir-se en una obligació legal exigible. A Catalunya, aquesta matèria es regula principalment per la Llei 13/2014 d’accessibilitat, que estableix un marc jurídic clar orientat a garantir la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i l’autonomia de les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. Objecte de la llei L’article 1 de la norma estableix que el seu objecte és fixar les condicions d’accessibilitat dels espais, edificis, serveis i mitjans de transport amb la finalitat de garantir l’autonomia i la igualtat de totes les persones . Aquesta previsió implica que l’accessibilitat no es limita a l’eliminació de barreres físiques, sinó que exigeix que els entorns siguin realment utilitzables en condicions de seguretat i autonomia. Caràcter obligatori La llei és clarament imperativa. L’article 2 disposa que les seves obligacions vinculen qualsevol persona física o jurídica, pública o privada . En conseqüència, les comunitats de propietaris, com a subjectes jurídics, estan plenament obligades a complir la normativa. Això significa que l’adaptació dels edificis no és opcional ni pot quedar sotmesa exclusivament a la voluntat de la junta de propietaris. Des de quan és exigible La llei és vigent des de l’any 2014 i ha estat posteriorment consolidada. Per tant, les obligacions que conté són plenament exigibles en l’actualitat, sense que es pugui al·legar desconeixement o manca de desplegament normatiu per justificar la inacció. Obligació d’adaptació dels edificis Pel que fa als edificis existents, l’article 15 estableix que han d’assolir progressivament les condicions d’accessibilitat . Aquesta adaptació es regeix pels principis d’ajustos raonables i proporcionalitat, però en cap cas pot comportar situacions de discriminació. Aquesta obligació es concreta especialment en els casos en què hi resideixen persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. L’article 17 estableix que la comunitat ha de dur a terme i assumir el cost de les obres necessàries per garantir l’accés a l’habitatge . Terminis d’execució La normativa fixa terminis concrets en aquests supòsits: Un any per a obres menors Dos anys per a obres de major entitat Aquests terminis evidencien que no es tracta d’una obligació indeterminada en el temps, sinó d’un deure amb exigibilitat temporal clara. Exigència d’accessibilitat real Un dels aspectes més rellevants de la llei és la definició d’accessibilitat. L’article 3 estableix que un entorn és accessible quan permet el seu ús amb seguretat, comoditat i autonomia . Aquesta definició té conseqüències jurídiques importants. No és suficient instal·lar qualsevol solució tècnica; aquesta ha de ser funcional. Per exemple, una cadira salvaescales que no permet l’ús efectiu per part de la persona afectada no compleix la normativa. Límit: ajustos raonables i proporcionalitat La llei introdueix dos criteris per modular l’obligació: Els ajustos raonables, que permeten adaptar les solucions a les circumstàncies concretes El principi de proporcionalitat, que té en compte el cost, les característiques de la comunitat i l’impacte de la mesura Tanmateix, aquests criteris no poden justificar l’adopció de solucions ineficaces ni la manca d’actuació. Conclusions Les comunitats de propietaris tenen una obligació legal clara en matèria d’accessibilitat. Aquesta obligació és exigible des de fa anys, comporta l’execució d’obres quan sigui necessari i requereix que les solucions adoptades siguin efectives. L’incompliment pot donar lloc a responsabilitats jurídiques, tant en l’àmbit civil com administratiu. Per aquest motiu, és recomanable que les comunitats analitzin la seva situació i adoptin les mesures necessàries amb criteri tècnic i jurídic. Recordeu que a Grup Bueso podeu disposar d'assessorament expert en matèria d'accessibilitat.
